He heretat l'esperança dels avis
i la paciència dels pares.
I de tots dos els mots
dels quals ara em serveixo
per parlar-vos.
M'han dit que la naixença em dóna drets
inviolables.
Però jo sóc poruc i sempre em sento
una mica eixalat i solitari.
Visc en un poble petit,
en un país petit
i, tanmateix, vull que quedi ben clar
que això que escric ho escric per a tothom,
i que per mi és com si el món sencer
girés entorn de l'eix dels meus poemes.
Vagarejo tot sol pels carrers en silenci
i cada vespre escolto el cant de les sirenes
des del terrat de casa.
Miquel Martí i Pol
--
I, per torna, aquests versos
2 comentaris:
Òndia, aquests versos del Martí Pol no els coneixia. No sóc gaire fan d'ell, però a vegades em sorpren, com aquí.
Salut.
Igor,
Fer descobriments d'aquest tipus és fantàstic! ;)
Publica un comentari a l'entrada