Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Chicago. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Chicago. Mostrar tots els missatges

dimecres, 9 de novembre del 2016

Se'ns ha girat feina


9 de novembre de 2016

el matí 

L'endemà de la tormenta: ahir Trump va guanyar les eleccions presidencials dels Estats Units. Des de fa més de dos anys que visc a Chicago i en fa sis que els Estats Units em van acollir per primer cop, a Washington DC.

Me'n vaig anar a dormir amb l'ai al cor, els resultat no eren definitius, però no presagiaven res de bo. M'he despertat desorientada, he trigat uns segons a adonar-me que no ho havia somniat. Des d'ahir que a casa sona the Mountain Goats: tot plegat va començar com una broma per allò de This Year, però des de llavors que m'han acompanyat 24 hores seguides. Amb ells he passat nits infinites, hores de nervis, de plors o d'alegria extrema. Aquest cop també s'han afegit a la festa.

Dutxa, esmorzar i passeig pel barri abans d'anar a classe. Els carrers estan en silenci, la gent comparteix mirades còmplices i de condol, no ens ho acabem de creure.

Un cop a la univeristat, ens reben graffitis de guix. Algú ha fet pintades "Trump 2016" que altres estudiants s'han afanyat a tunejar amb missatges d'esperança i d'amor.





Pels passadissos tot són cares llargues i, un cop a classe, estudiants tristos amb els ulls humits. Silenci, sentiment d'impotència, tots plegats no acabem d'entendre què ha passat ni com hem arribat fins aquí. No els ho sé respondre, però tampoc crec que esperin cap resposta. No crec en gaires coses però crec fermament en l'educació, en l'accés a la informació i en el pensament crític. Aquesta és la meva manera de lluitar. I així els ho dic, se'ns ha girat feina, tenim molta més feina de la que teníem ahir, així que som-hi. Es dibuixen mig somriures, una mica d'esperança, ens hi posem.

la tarda

Un cop acabades les classes, com diuen aquí, les notícies sink in i prenc consciència de tot plegat. Dec ser mig hippy perquè tinc clar que l'odi no ens ganyarà. El dol cadascú el passa com pot. Des d'ahir que els amics donem poques senyals de vida, necessitem una mica de temps per a pair la nova situació. Cosa d'introvertits, jo decideixo embrace i dedicar la resta del dia a les coses que m'agraden d'aquest país: els Mountain Goats continuen sonant, recupero uns contes de la Lucia Berlin del prestage, surto a passejar, llegir i, no és broma, me'n vaig a menjar una hamburguesa d'aquestes tan americanes (carn de la zona, ceba caramelitzada amb bourbon, bacon... ja us ho podeu imaginar) acompanyada d'una cervesa local amb un nivel d'alcohol que rebenta tots els índex.

Els Estat Units també són això: música, literatura, ciència, gastronomia, cervesa... i una comunitat i amics excepcionals.

Se'ns ha girat feina, molta, però sabeu què? Crec que ens en sortirem.


 

dilluns, 4 d’abril del 2011

divendres, 1 d’abril del 2011

trossets de chicago [mies van der rohe]

















"Less is more", Mies van der Rohe a Chicago


[Alguns el coneixereu per edificis europeus, segur que pujant a Monjuïc, a mà dreta, heu vist el Pavelló que hi va dissenyar aquest arquitecte alemany. Amb el tancament de l'escola Bauhaus (1933), Mies van der Rohe, que n'era el director, va emigrar als Estats Units. Es va establir a la ciutat de Chicago, i juntament amb altres arquitectes va participar en el disseny urbanístic de la vila. 

Actualment els carrers de la ciutat s'han convertit en un museu arquitectònic de dimensions extraordinàries. Més que les fotos, val la pena veure-ho en persona!]



dijous, 17 de març del 2011

capvespre a Chicago



dilluns, 7 de març del 2011

mentrestant a Chicago...


Mentre uns quants afortunats eren al Palau escoltant Mishima....

d'altres fèiem el vermut...




al pis 96!




de veritat... extraordinari!