dimarts, 23 de novembre del 2010

No demano gran cosa

Per casualitat, buscant un text totalment diferent, he ensopegat amb aquest, vell i conegut de tothom.


No demano gran cosa:
poder parlar sense estrafer la veu,
caminar sense crosses,
fer l’amor sense haver de demanar permisos,
escriure en un paper sense pautes.

O bé, si sembla massa:
escriure sense haver d’estrafer la veu,
caminar sense pautes,
parlar sense haver de demanar permisos,
fer l’amor sense crosses.

O bé, si sembla massa:
fer l’amor sense haver d’estrafer la veu,
escriure sense crosses,
caminar sense haver de demanar permisos,
poder parlar sense pautes.

O bé, si sembla massa…

Miquel Martí i Pol,
  de Vint-i-set poemes en tres temps.

2 comentaris:

Clidice ha dit...

gràcies per recordar-nos-el, m'agrada molt :)

Alba ha dit...

me n'alegro!
el Miquel Martí i Pol és el poeta de capçalera (meu, i de tants!)