... and speak Catalan

si ho voleu fer córrer

#somescola

Doncs això. Que algunes coses són intocables...

Capcigrany o capsigranys!

Des de Washington també ens volem apuntar a la iniciativa aPARAULA'm que hem descobert gràcies a un petit homenatge que Salvador Macip ha fet al mestre Albert Jané.

Sense pensar-hi gaire, he decidit apadrinar el mot CAPSIGRANY (que, per cert, sempre he escrit amb c, com recull, amb s i amb c, l'Alcover-Moll).

"Mira que n'ets de capcigrany!", "Sou una colla de capcigranys!", "Tros de capcigrany!". No sé ben bé on la vaig escoltar per primer cop (o llegir, no m'estranyaria que la descobrís entre les pàgines de Cavall Fort), però la faig servir força, fins al punt que els meus alumnes també la utilitzen. Si us trobeu una colla d'estudiants americans cridant "capcigrany!" pels carrers de Barcelona, ja sabeu on l'han apresa.

I, sens dubte, un bon moment, també, per recuperar aquest iniciativa del projecte Estanislau Verdet, amb algunes idees per insultar en català (és la versió auto-censurada... a veure si dura!).

*****


Actualització. un cop publicada l'entrada, he recordat un altre mot que es mereix ser apadrinat: mestretites. Bé, la deixem per a la propera...

a Barna també hi haurà tolls d'aigua aquest divendres

            
"It was too late to have breakfast. I just took a sip of water to get the burning taste out of my mouth.... The water was cold and I remembered how the morning before when it was time for the wedding it had rained hard and I thought maybe that afternoon when I went to the park like usual there'd still be a puddle in one of the paths... and in every puddle, no matter how small, the sky... a sky shattered from time to time by a bird... a bird who was thirsty and without realising it shattered the sky in the water with his beak... or a bunch of chattering birds who'd fly down from the leaves like lightning bolts and dive into the puddle and swim around with their feathers all ruffled and mix up the sky with mud and beaks and wings. Happy..."

The Time of the Doves, Mercè Rodoreda [traducció de David Rosenthal]

 

knee-mail

Heus aquí el cartell d'una església de College Park, al nord de la ciutat.

Havia sentit a parlar del snail mail... però aquest és nou!

---

racó d'ajuda
snail: cargol, "snail mail" és el correu tradicional, que, en comparació amb l'electrònic, és força més lent.
knee: genoll, "knee mail", davant d'una església, ja us podeu imaginar què és. :)

Moltes gràcies, mestre.

Convertirem els silencis en or
i els mots en foc. La pell d'aquest retorn
acumula la pluja, i els afanys
esborren privilegis. Lentament
emergim del gran pou, heures amunt,
i no pas a recer de cap malastre.

Convertirem el vell dolor en amor
i el llegarem, solemnes, a la història.

Ara mateix, Miquel Martí i Pol

------

la piulada del dia:"Soladat": Estat de buidor provocat per la mort d'un gran linguista i catedràtic emèrit de llengua catalana.

petits plaers filològics

Mai no he estat persona de laboratori. M'agrada el treball de camp, la imperfecció del món real. L'altre dia, però, vaig descobrir que estic treballant, sense saber-ho, en un laboratori. Treballo amb una colla de subjectes, que poso en contacte amb elements lingüístics... i observo què passa. Em direu, però tots estem exposats a elements lingüístics cada dia! Sí, però en el meu cas els tinc aïllats, els subjectes no estan contaminats per l'entorn social i puc controlar cadascun dels elements lingüístics. És com jugar al quimicefa, però amb persones. :)

De veritat, que és impressionant. Quan un dels alumnes diu "dos cançons" i jo, amb mirada còmplice, alço les celles i dic "dues"... la resposta no és un pfffffffffffffff... sinó "ai! perdó, sí, dues cançons".

Enlloc de fer-los buscar sinònims, vaig repetint: "els catalans ho fem tot; res de prendre cafè o cervesa, en català fem cafès i fem cerveses; fem un pa amb tomàquet, fem campana, ho fem tot" [fotre i cardar ho deixo per al semestre següent]. I com això, tantes altres coses. Visc en un món en què no "els hi" "tinc que" corregir l'ús de "vale" i "bueno" perquè, senzillament, no existeixen...

Evidentment el meu cantó més trapella ja ha començat a anar una mica més enllà i és clar, he pensat que els puc ensenyar qualsevol cosa i ho assimilaran tranquil·lament, sense qüestionar-s'ho. Es diu que hi havia un professor que ho va fer, va ensenyar una llengua inventada als seus alumnes, però crec que és una llegenda. Jo pensava més aviat, introduir... no sé, el verb "barrufar", per exemple. Us imagineu una colla de turistes a les Rambles "em pot barrufar unes braves?" "sí, i a mi, barrufi'm una mitjana, barrufen Moritz o Estrella?"