renàixer

Correus, missatges, manifestacions massives, comentaris al feisbuc, twitter, i molt més. Ja no sé si per plaer, per ganes, o per fer-vos callar a tots... reactivem el jotambetincunbloc.

Ara des de Washington DC, a hora de la costa est, des de terres americanes, però amb el mateix esperit de sempre: compartir nous descobriments, manternir-vos al dia de les meves aventures i desventures, i obrir un espai (un altre!) per dir-hi la vostra.

Doncs res, la vida a Washington és... curiosa, molt americana, la veritat. Els primers dies anava mirant a tort i a dret, perquè tot em recordava un decorat de cinema. Després de tres setmanes ja estic força adaptada, i fins i tot accepto el cafè en gots de plàstic, crec que aquesta és la prova definitiva.

Suposo que una de les primeres coses que crida l'atenció és que el Renaixement (el de Leonardo & Co.) va passar de llarg d'aquesta part de l'Atlàntic, i això es nota. Les ciutats no estan fetes a proporció humana sinó... no sé... a proporcions automobilístiques. Les distàncies són enormes, i passejant pels carrers et sents força formigueta. De tant en tant els carrers s'allarguen o escurcen sense avisar i llavors em faig un fart d'arribar increïblement tard o d'hora als llocs.

Si no tens cotxe, per anar al super, depenent d'on vius, has d'agafar la motxilla, la cantimplora, el sac de dormir, la lot, i apa, expedició a la recerca de queviures. Per no parlar dels comerços especialitzats, que molt sovint estan als afores, en grans centres comercials. Però bé, així s'aprèn a ser previsor, que sempre va bé....