A casa després d'una tarda a la piscina. M'he cremat el nas. Només el nas.
Buff
Ja fa una setmana que som al Canadà. Ara plou, adés fa sol. Un dia correm sota la pluja. L'endemà ens cremem sota un sol de justícia.
He rebut moltes demandes de més informació sobre l'àvia a casa de qui m'estic. El tema porta cua, « hi ha molt suquillo », és veritat. Així doncs, ho deixaré per a més endavant per mantenir el misteri. El capítol, però, valdrà la pena. Ja ho veureu.
De moment. Excursió al llac.
Dilluns ens vam llevar d'hora. Com cada dia. Vam agafar un autobús escolar (autobús model Otto dels Simpson) que, després de gairebé dues hores de viatge ens va deixar a Grand Bend Beach, al llac Huron. Pluja, vent i un autocar ple de nens amb xancles, banyadors i tovalloles. Visca.
View Larger Map
El temps no ens va acompanyar, feia fred i va ser una llàstima no poder-nos banyar. Tanmateix, només per la imatge d'estar davant una platja amb onades, gent fent surf, només aigua a l'horitzó i saber que es tracta d'un llac, i no pas d'una platja d'aigua salada, el viatge va valdre la pena.
Els canadencs que han visitat Europa, no es cansen de dir que allí no tenim « wildness ». I clar, quan veus les grans extensions de boscos que tenen aquí o, com dilluns, les dimensions del llac Huron, s'entén aquesta afirmació. Potser en aquesta banda de l'Atlàntic no tenen esglésies centenàries (o bicentenàries), però tenen uns paisatges naturals incomparables.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada