Dijous vaig anar al Liceu a Veure Tannhäuser, de Wagner. Diumenge hi vaig tornar, aquesta vegada però, per a veure els Antònia Font.
Dijous tot eren vestits llargs, corbates i copes de cava. Dimenge, jerseis virolats, faldilles informals, pentinats de disseny, patilles i ulleres de pasta. Dos estils diferents, però els dos ben estudiats.
Per a molts era la primera vegada al Liceu, fotos a tort i a dret, i excursions amunt i avall de l'escala per a veure'l des de tots els punts. Fent servir un tòpic, la democratització de l'espai. Una democratització, tanmateix, parcial, si no, com és que la sala dels miralls estava tancada? Una llàstima.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada