Dijous vaig anar al Liceu a Veure Tannhäuser, de Wagner. Diumenge hi vaig tornar, aquesta vegada però, per a veure els Antònia Font.
Dijous tot eren vestits llargs, corbates i copes de cava. Dimenge, jerseis virolats, faldilles informals, pentinats de disseny, patilles i ulleres de pasta. Dos estils diferents, però els dos ben estudiats.
Per a molts era la primera vegada al Liceu, fotos a tort i a dret, i excursions amunt i avall de l'escala per a veure'l des de tots els punts. Fent servir un tòpic, la democratització de l'espai. Una democratització, tanmateix, parcial, si no, com és que la sala dels miralls estava tancada? Una llàstima.
