Antònia Font a Sant Cugat

Dijous a les 21.00. Auditori de Sant Cugat del Vallès. Concert Antònia Font. Coser i Cantar amb els solistes de l'orquestra de Sant Cugat. 

Les expectatives eren molt altes. El mes de novembre passat pel meu aniversari em van regalar el darrer disc de la banda mallorquina. Ja n'era una fan, però amb aquest darrer treball van aconseguir sorpredre'm i acabar-me de convèncer que són de "lo bo i millor" del país.  Pels qui no ho conegueu, a Coser i Cantar els Antònia Font han agafat una vintena dels seus temes i els han enregistrat en una versió orquestrada molt ben feta. Totes les cançons mantenen l'esperit però amb l'orquestració guanyen cos i profunditat. És espectacular, us ho recomano.

Doncs bé, dijous passat vaig assistir al concert que van fer a Sant Cugat. Van començar bé, amb una il·luminació de l'escenari que accentuava el protagonisme de l'orquestra, i van anar interpretant un darrere l'altre, els 20 temes que configuren l'àlbum. Els concerts d'Antònia Font són sempre un crescendo molt pronunciat. D'una cançó a l'altra, els intèrprets i el públic s'anaven implicant més i uns dels moments estelars va arribar amb Astronauta Rimador. 

Un cop interpretats els vint temes amb l'orquestra, els membres del grup es van quedar sols a l'escenari, van apartar els tamborets i van oferir uns quants dels seus "hits" despullats d'orquestració. Antònia Font en estat pur (visca els tòpics!) amb la veu de Pau Debon que no sé com, aconsegueix donar textura a cada mot. 

I bé, quan tots ens pensàvem que ja podíem anar cap a casa, l'orquestra va tornar a aparèixer i vam tenir dos bisos dels de veritat. Van repetir un parell de temes, i aquesta vegada, el públic dret, cantant, etc. 

Sembla mentida com cada concert, sigui on sigui, toqui qui toqui, la gent dreta, picant de mans, saltant, cantant... sigui un acte tan rutinàri i alhora únic i irrepetible. 

Una nit preciosa.