dia de galetes

Doncs això. Que és diumenge. Que s'acosta Nadal. Que comença l'època de treure la pols al pessebre, a l'arbre... i de passar hores a la cuina fent galetes i mil altres plats!!!!!! 

veniu a menjar a casa!

Gots de plàstic de festes majors passades, plats de l'àvia, pizzes, truites i pa amb tomàquet. Fugíem de "casa" per anar a compartir pis amb altres estudiants. Una habitació, una finestra, un llit, unes estanteries i una taula on s'anirien acumulant papers i llibres. Abans d'obrir la maleta i posar la poca roba que havíem portat a l'armari, penjàvem un parell de pòsters per fer-nos aquelles quatre parets més nostres. Dilluns, dimarts, dimecres, dijous... venien els amics "al pis". El pis. 

Teníem divuit anys. Ara en tenim vint-i-....

Alguns continuem en pisos fragmentats: la meva habitació, el meu espai a la nevera, el meu armariet al rebost... Però ara, els caps de setmana (entre setmana tothom treballa i va atrafegat) ens conviden a "casa seva". Després d'anys de compartir espais amb amics, han trobat un pis per a ell dos. L'han renovat i pintat de cap a peus. Un dormitori per als dos, un estudi, un menjador i una cuina amb gots d'Ikea. A les parets encara no hi ha cap pòster ni quadre penjat, allò ja és casa seva, i quan hi pengin alguna cosa no serà per recordar d'on venen, sinó per anar fent camí endavant. 

Els mateixos amics. Aquest cop, però, estovalles, primer plat, segon plat, postres, cafès... 

i una mica de música.

Unsere Gedichte

Estàvem fets tot uns poetes!!!!!

(és intraduïble però bé...)

Despertar-se amb el sol

Escoltar el cant dels ocells

Una brisa fresca i un aire agradable

Darrere les ulleres de sol els ulls mig clucs 

Cames nues encreuades al metro

seure a les terrasses dels cafès.

Paris, 7 heures de l'après-midi

grand café à Paris

un grand café, comme on les aime bien

cinq euros

mais ça vaut le coup :)

bienvenue à Paris!

Sigur Rós, en concert, i concert

Svefn g englar

Herbst

Die Blätter fallen, fallen wie von weit, 

als welkten in den Himmeln ferne Gärten; 

sie fallen mit verneinender Gebärde. 

Und in den Nächten fällt die schwere Erde 

aus allen Sternen in die Einsamkeit. 

Wir alle fallen. Diese Hand da fällt. 

Und sieh dir andre an: es ist in allen. 

Und doch ist Einer, welcher dieses Fallen 

unendlich sanft in seinen Händen hält. 

Rilke