A quarts de set comença a sortir el sol, deixo la motxilla a l'estació d'autobusos i me'n vaig a descobrir la capital islandesa. Al vespre agafaré una avioneta fins al nord de l'illa, però de moment tinc unes hores per passejar pels carrers de Reykjavík i empapar-me d'aire « cosmopolita », pel què he llegit i m'han dit, les properes setmanes la civilització quedarà una mica lluny.
Boira, vent i fred. M'he descuidat el gorro a casa i les meves orelles són molt delicades. Primera despesa del viatge: un gorro de llana, en el moment de la compra no en sóc conscient, però serà el meu gran company de viatge.
Reykjavík té dos carrers principals, paral·lels a la línea de la costa on es concentren cafès, restaurants i sobretot, botigues. Totes les botigues són firmes islandeses, no veig cap Benetton, Zara, Mango. A més, hi ha un cafè (on es troben espressos i capuccionos de veritat, i on no es pot fumar!) a cada cantonada. La primera impressió és molt bona, em sembla que Islàndia m'agradarà molt.
Fa fresqueta, noto el cansament i la manca de son. A mitja tarda vaig fent cap a l'aeroport, em pregunten el nom: Alba, el noi el tecleja a l'ordinador, imprimeix un paperet minúscul, es veu que és la targeta d'embarcament, i em dirigeixo a la porta que dóna a la pista d'aterratge. Ens criden per megafonia, i passem d'un en un, una avioneta d'hèlix ens portarà a Akureyri, la capital del nord del país.
El viatge és magnífic. Sobrevolem l'illa, volcans, muntanyes, glaceres i un munt de colors que no sabia que podia tenir la terra. Arribem a Akureyri encara de dia, l'aeroport està a quatre quilòmetres de la « ciutat » (15.000 habitants) que faig a peu. Nit a una guesthouse, demà cap a l'alberg.
dimecres, 24 de setembre del 2008
Barcelona-Reykjavík
L'avió surt a les 23.55 de l'aeroport del Prat, quatre hores de vol, piscolabis a dalt de l'aprell, tres seients per a mi tota soleta, llarga becaina. El viatge comença molt bé.
Fent cua al Prat, conec una família catalana amb dos nens, han llogat un cotxe i s'ofereixen a portar-me de l'aeroport a Reykjavík. Ens trobem a la recollida de maletes, la meva motxilla és dels primers trastos que treuen el cap per la cinta transportadora, esperem, però les seves maletes no arriben. Són les dues de la matinada hora local, les quatre en el nostre rellotge biològic, fa fred, a l'aeroport hi ha ben poca gent, la mainada es posa nerviosa, i els pares, amb un somriure d'orella a orella els animen: estan de vacances, i la pèrdua de les maletes és l'inici d'una aventura!
Els acompanyo de mostrador en mostrador i faig d'intèrpret seva i d'unes quantes parelles més que amb lleganyes a la cara intenten aconseguir un cotxe de lloguer, si pot ser, amb canvi manual. Pels volts de les tres, fem cap a Reykjavík, és de nit, la carretera és estreta, es posa a ploure, i el germà gran, amb cara de circumstància la deixa caure: « doncs, espero que demà Islàndia estigui millor perquè de moment, a l'avió i ara no m'ho estic passant gaire bé ». Els adults ens mirem i entre el cansament, la foscor i el fred, ens agafa un atac de riure.
A les quatre, negra nit, ens plantem a Reykjavík, ells se'n van a l'hotel i jo me'n vaig al port, a veure si veig arribar els pescadors. Fa fresqueta, m'acompanya una motxilla de 12 quilos, però, què carai, ja sóc a Islàndia!
Fent cua al Prat, conec una família catalana amb dos nens, han llogat un cotxe i s'ofereixen a portar-me de l'aeroport a Reykjavík. Ens trobem a la recollida de maletes, la meva motxilla és dels primers trastos que treuen el cap per la cinta transportadora, esperem, però les seves maletes no arriben. Són les dues de la matinada hora local, les quatre en el nostre rellotge biològic, fa fred, a l'aeroport hi ha ben poca gent, la mainada es posa nerviosa, i els pares, amb un somriure d'orella a orella els animen: estan de vacances, i la pèrdua de les maletes és l'inici d'una aventura!
Els acompanyo de mostrador en mostrador i faig d'intèrpret seva i d'unes quantes parelles més que amb lleganyes a la cara intenten aconseguir un cotxe de lloguer, si pot ser, amb canvi manual. Pels volts de les tres, fem cap a Reykjavík, és de nit, la carretera és estreta, es posa a ploure, i el germà gran, amb cara de circumstància la deixa caure: « doncs, espero que demà Islàndia estigui millor perquè de moment, a l'avió i ara no m'ho estic passant gaire bé ». Els adults ens mirem i entre el cansament, la foscor i el fred, ens agafa un atac de riure.
A les quatre, negra nit, ens plantem a Reykjavík, ells se'n van a l'hotel i jo me'n vaig al port, a veure si veig arribar els pescadors. Fa fresqueta, m'acompanya una motxilla de 12 quilos, però, què carai, ja sóc a Islàndia!
divendres, 12 de setembre del 2008
Back from Iceland!
Doncs sí, després de dues setmanes de volcans, balenes, glaciars, icebergs, autostop, avionetes i vikings, me voilà de nouveau à la maison!
He rebut queixes i comentaris per la manca de posts, bé, doncs és que he estat de veritat en llocs remots on l'internet era ciència-ficció, on de fet, ni tan sols hi havia carreteres així que el blog ha quedat una pèl abandonat.
Ja fa un parell de dies que he tornat, he buidat la motxilla, he rentat roba, i mica en mica, vaig ordenant fotos i idees. Han sigut unes vacances molt intenses, interessants i... costa una mica tornar-se a situar en aquest món tan "cosmopolita".
Per a aquells a qui interessi, i per posar els records a lloc, durant els propers dies intentaré escriure unes quantes cròniques, de moment, mireu com es combat la calor a Islàndia (i quin cel més clar que hem tingut!):
divendres, 29 d’agost del 2008
des de la capital del gore-tex
Doncs aixö, que ja sóc a Islændia i aprofito el teclat per reinventar algunes normes d´ortografia catalana.
De moment he vist poca cosa, perö tot pinta molt bé. A la llista de coses espectaculars fetes ja puc afegir un vol en avioneta entre volcans i glaciars.
Islændia és molt maco. La gent simpætica, una mica freda, i amb les idees clares, perö molt amable i tranquil.la. Crec que el fet de viure en una illa fa que tot s´ho prenguin amb més calma, aquí les muntanyes són enormes, perö les distæncies i la poplació forða reduides. I bé, el tema de les aigues termals tranquilitza a tothom. Avui, he anat a una "piscina termal", com una piscina de les nostres, exterior, perö amb diferents espais, cada un amb l´aigua a una temperatura diferent. L´aigua la treuen directament de sota terra, i la barregen amb aigua freda per aconseguir la temperatura que volen. Resultat: hom acaba amb el cos submergit a 48 graus, el cap fora, a 8, i el termostat intern intentant no tornar-se mico!
8 graus. 8 graus, núvols, pluja i molt de vent. El meu nou company de viatge és un gorro de llana que me´l poso al matí després de dutxar- me i no em trec fins l´hora d´anar a dormir. No fa mal temps, perö fa fred, i aquí la gent va abrigada. Així que jo, en un exercici de mimetisme, faig el mateix.
Demæa, probablement, caða fotogræfica de balenes! :)
De moment he vist poca cosa, perö tot pinta molt bé. A la llista de coses espectaculars fetes ja puc afegir un vol en avioneta entre volcans i glaciars.
Islændia és molt maco. La gent simpætica, una mica freda, i amb les idees clares, perö molt amable i tranquil.la. Crec que el fet de viure en una illa fa que tot s´ho prenguin amb més calma, aquí les muntanyes són enormes, perö les distæncies i la poplació forða reduides. I bé, el tema de les aigues termals tranquilitza a tothom. Avui, he anat a una "piscina termal", com una piscina de les nostres, exterior, perö amb diferents espais, cada un amb l´aigua a una temperatura diferent. L´aigua la treuen directament de sota terra, i la barregen amb aigua freda per aconseguir la temperatura que volen. Resultat: hom acaba amb el cos submergit a 48 graus, el cap fora, a 8, i el termostat intern intentant no tornar-se mico!
8 graus. 8 graus, núvols, pluja i molt de vent. El meu nou company de viatge és un gorro de llana que me´l poso al matí després de dutxar- me i no em trec fins l´hora d´anar a dormir. No fa mal temps, perö fa fred, i aquí la gent va abrigada. Així que jo, en un exercici de mimetisme, faig el mateix.
Demæa, probablement, caða fotogræfica de balenes! :)
dimecres, 27 d’agost del 2008
Ísland
Roba d'hivern,
La panxa plena de nervis,
Adrenalina pels núvols,
me'n vaig a ISLÀNDIA.
diumenge, 17 d’agost del 2008
dimarts, 12 d’agost del 2008
Peppermint Song
A red brick on the table,
Me in your iced tea.
Thibault Dubreuil
Demain, photo de mon frigo.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)