Va de fills de puta

Normalment el títol el deixo per al final, avui és el primer que escric. Doncs això, un dilluns com qualsevol altre, mes de febrer, mig segon trimestre, cansada d'alumnes i classes, després de la jornada laboral decideixo passar un parell d'hores al cinema. Surto a mitjanit passades, i oh! sorpresa! Allí on havia deixat la bici només hi trobo el candau vermell guillotinat. Els desgraciats que se l'han emportada me'l deuen haver deixat de record per vèncer la meva nostàlgia. Moltes gràcies. Amb un gest que em sorprèn a mi i tot, el recullo i el llenço a la paperera més propera. Mai no m'ha agradat veure coses tirades pel terra.

Els ciclistes urbans estem força acostumats a què ens desapareguin les bicis. Quan roben qualsevol altra cosa hom se sent violat i incòmode. Quan et roben una bici, t'indignes durant uns segons i després intentes fer càlculs per a saber quan fa que la tens i quan va ser que et va desaparèixer la darrera. El següent pas és despotricar una miqueta contra les màfies instaurades a tots els pobles i ciutats que de nit fan rondes i que impúnament recullen bicis aquí i allà. Finalment, a peu cap a casa, t'entra el gran dilema: i ara què? on aconsegueixo una altra bici? i el més important: quan em gasto amb el proper candau, car a vegades és la despesa més important de tot plegat.

Per cert, la pel·li, molt xula.

primavera a la vista

dissabte al matí, ritual de pre-primavera:

primer cafè amb gel de la temporada

Vu de ma fenêtre

La UAB, ciutat de ciment, bon lloc per recordar que durant uns dies casa meva era enmig dels Alps i cada matí, la primera imatge des de l'habitació era aquesta. :) 

Aquest cop, amb lletra!

Apa, no només la tercera estrofa, sinó tota la cançó sencera! Crec que val molt la pena! :)

Un camell d’Orient entra a la ciutat,
carrega a la gepa un sac ple de regals.
Pregunta al seu rei quin camí han de seguir,
però l’home està ben adormit.
El camell vol despertar-lo amb un crit:
desperta en la nit!

Disculpi taxista em podria orientar?
Som a nit de Reis com vostè ja sabrà,
un nen i una nena ens estan esperant.
Portem uns paquets de molt lluny
però el rei ha caigut en un somni profund
i estic tan perdut.

Grimpa el camell, grimpa, grimpa pel fanal,
descansa al balcó del pis principal.
Es troba un pa i aigua que li han preparat
però el rei dorm en el carreró.
I el camell no vol malgastar l’ocasió
de tastar unes neules i un torró.

I es mira al pessebre i es troba atractiu,
allà entre la molsa travessant un riu.
Però no queda temps i s’apropa al sofà,
amb les dents treu amb cura del sac
una bicicleta de colors llampants,
unes nines russes i un soldat.

Un camell d’orient surt de la ciutat,
la gepa lleugera buida de regals.
Però el rei es desperta i pregunta on estan.
Pot estar tranquil majestat.
Contesta la bèstia avançant per l’asfalt.
Ja l’avisaré en arribar.

I el sol va sortint i el rei segueix roncant.
I el sol va sortint i el rei segueix roncant.

el certificat del bon cafeter

Cal passar un examen?

Contracten baristes amb permís per a fer cafès?

Com funciona tot plegat?

un trosset de l'altra Brussel·les, sense estàtues amb nens fent pipí

i jo sense càmera

10 del vespre. sota la pluja. jo en bici, tornant cap a casa. dilluns passat va ser un gos llop amb ganes de jugar que se'm va tirar a sobre. avui, pedalant, escoltant música i cantant per carrers deserts, de cop s'ha obert una porta davant meu i han sortit, en fila índia, una dotzena de nois amb uniforme de karate. s'han posat a córrer, descalços, sobre l'asfalt del carrer, com si res. jo sense càmera, he parat un segons per a gravar la imatge al meu cervell, i he continuat pedalant, com si res no hagués passat. són coses de la nit a la ciutat.

de retour de bruxelles

fred, molt fred

cafès

... i cervesa