el matí
L'endemà de la tormenta: ahir Trump va guanyar les eleccions presidencials dels Estats Units. Des de fa més de dos anys que visc a Chicago i en fa sis que els Estats Units em van acollir per primer cop, a Washington DC.
Me'n vaig anar a dormir amb l'ai al cor, els resultat no eren definitius, però no presagiaven res de bo. M'he despertat desorientada, he trigat uns segons a adonar-me que no ho havia somniat. Des d'ahir que a casa sona the Mountain Goats: tot plegat va començar com una broma per allò de This Year, però des de llavors que m'han acompanyat 24 hores seguides. Amb ells he passat nits infinites, hores de nervis, de plors o d'alegria extrema. Aquest cop també s'han afegit a la festa.
Dutxa, esmorzar i passeig pel barri abans d'anar a classe. Els carrers estan en silenci, la gent comparteix mirades còmplices i de condol, no ens ho acabem de creure.
Un cop a la univeristat, ens reben graffitis de guix. Algú ha fet pintades "Trump 2016" que altres estudiants s'han afanyat a tunejar amb missatges d'esperança i d'amor.
Pels passadissos tot són cares llargues i, un cop a classe, estudiants tristos amb els ulls humits. Silenci, sentiment d'impotència, tots plegats no acabem d'entendre què ha passat ni com hem arribat fins aquí. No els ho sé respondre, però tampoc crec que esperin cap resposta. No crec en gaires coses però crec fermament en l'educació, en l'accés a la informació i en el pensament crític. Aquesta és la meva manera de lluitar. I així els ho dic, se'ns ha girat feina, tenim molta més feina de la que teníem ahir, així que som-hi. Es dibuixen mig somriures, una mica d'esperança, ens hi posem.
la tarda
Un cop acabades les classes, com diuen aquí, les notícies sink in i prenc consciència de tot plegat. Dec ser mig hippy perquè tinc clar que l'odi no ens ganyarà. El dol cadascú el passa com pot. Des d'ahir que els amics donem poques senyals de vida, necessitem una mica de temps per a pair la nova situació. Cosa d'introvertits, jo decideixo embrace i dedicar la resta del dia a les coses que m'agraden d'aquest país: els Mountain Goats continuen sonant, recupero uns contes de la Lucia Berlin del prestage, surto a passejar, llegir i, no és broma, me'n vaig a menjar una hamburguesa d'aquestes tan americanes (carn de la zona, ceba caramelitzada amb bourbon, bacon... ja us ho podeu imaginar) acompanyada d'una cervesa local amb un nivel d'alcohol que rebenta tots els índex.
Els Estat Units també són això: música, literatura, ciència, gastronomia, cervesa... i una comunitat i amics excepcionals.
Se'ns ha girat feina, molta, però sabeu què? Crec que ens en sortirem.
