Mireu que en sóc, de crítica, amb certs aspectes de la societat francesa, però, ostres, en alguns moments n’hi ha per treure’s el barret. El tema de la literatura i dels llibres és admirable. Alguns direu, amb raó, que amb el proteccionisme cultural a vegades se’ls en va una mica la mà, cert, però també és veritat que, en molts cercles, aquesta política propicia el consum cultural de manera espectacular.
Torno de passar una setmana visitant amics francesos. Apéros a tort i a dret, llargues sobretaules i, en total, entre quatre persones, ens hem intercanviat (bé, regalat) una quinzena llarga de llibres. Era l’aniversari d’una d’elles, però la resta ens hem anat regalant llibres senzillament perquè feia temps que no ens veiem o perquè, xafardejant dins una llibreria, una no havia llegit un llibre concret i l’altra li ha comprat per a què se’l llegís. Tal qual.
Totes profes, us asseguro, doncs, que a final de mes no ens sobren ni els euros ni els cèntims, però la motivació és clara, i crec que doble: un hàbit de lectura molt consolidat i uns llibres (de butxaca) a preus molt assequibles (entre cinc i deu euros, la gran majoria). Més barat, doncs, o semblant, que una entrada al cine. El preu d’un parell de consumicions senzilles (vi o cervesa) a la majoria de bars.
Ah! I un detall inesperat, dissabte 26 d’abril, un reguitzell de llibreries independents de França van celebrar “San Jordi” [sic]: per cada llibre que compraves, et regalaven una rosa i un llibret amb il·lustracions d’artistes diferents. No cal dir que els meus amics van córrer a parlar amb els propietaris de la llibreria on érem per anunciar-los que hi havia una catalana que hi havia anat per celebrar aquesta festa i que de què que no li queien les llàgrimes, galtes avall. Sembla que Sant Jordi s’exporta i que, cada any, hi ha més gent que el 23 d’abril es passeja pel carrer amb una rosa i un llibre.
Sant Jordi, el pa amb tomàquet i el fuet, algunes de les millors cartes de presentació que tenim.
