Doncs això. Que algunes coses són intocables...
dimecres, 27 de juny del 2012
dimecres, 6 de juny del 2012
Farenheit 451: Quin llibre voldríeu ser?
A tall de petit homenatge a Ray Bradbury, autor, entre altres, del llibre de ciència-ficció Farenheit 451 (paradoxalment, he de dir que només he vist la pel·lícula, no l'he llegit), voldria proposar-vos un petit joc. [atenció, spoiler alert] Com bé sabreu, al final (o a l'inici) de la història, un grup d'herois memoritzen cadascú un llibre per evitar-ne la destrucció entre flames. Esdevenen l'obra escollida amb l'esperança que un dia els llibres es tornaran a imprimir, els cridaran per a què els recitin i, així, tornar-los a posar a disposició de tots.
La proposta és ben simple: Si fóssiu a Farenheit 451, quin llibre voldríeu ser? És molt difícil escollir-ne un, ho sé, però animeu-vos, que pot ser un exercici curiós, interessant... i ens permetrà descobrir noves obres!
La proposta és ben simple: Si fóssiu a Farenheit 451, quin llibre voldríeu ser? És molt difícil escollir-ne un, ho sé, però animeu-vos, que pot ser un exercici curiós, interessant... i ens permetrà descobrir noves obres!
dimarts, 5 de juny del 2012
Delaware?
"Delaware? I què hi vas a fer a Delaware? Però si no hi ha res, allí!"
A vegades, en aquests llocs on "no hi ha res", al final no s'hi troba, certament, res de res; però d'altres vegades, buscant, buscant, s'ensopega amb petits tresors.
Escrivim aquest post des de Rehoboth Beach, com bé indica el nom, arran de mar i al bell mig de l'estat. Població d'estiueig amb dues estacions: l'hivern desforastat i l'estiu superpoplat. Dit així, recorda certs pobles de la nostra costa i tot plegat espanta força, oi? Bé, una mica sí. Però (ai las!) entre poble i poble, hi ha Parcs Naturals relativament grans, és a dir, zones protegides en què dunes i vegetació diversa fan la seva, alienes als grans edificis, a les botigues de souvenirs i als camps de mini-golf que hi ha a ben poques milles enllà.
Impressiona avançar per la carretera entre hotels i edificis d'apartaments que posen la pell de gallina i, de sobte (literalment, de sobte!), el verd els substitueix, el mar a l'horitzó, i ni rastre de la civilització (bé, una mica sí, que per a entrar als parcs naturals cal pagar entrada...). Dins el parc natural, un cop esquivats alguns grups escolars, el guirigall del poble queda molt lluny, és hora de parlar amb els pescadors del moll, i després, anar una mica més lluny, sortint dels senders, i pujar i baixar dunes seguint les petjades d'animalons misteriosos.
Potser són les ganes boges de fer vacances i viatjar, potser és el contrast entre l'aberració arquitectònica i la bellesa de la natura... sigui com sigui, Delaware ens està agradant i, senzillament, es tracta de passar de llarg de les samarretes "I was in Delaware" i fixar la mirada en el blau del mar, amb el far a l'horitzó. No és tan complicat, oi?
A vegades, en aquests llocs on "no hi ha res", al final no s'hi troba, certament, res de res; però d'altres vegades, buscant, buscant, s'ensopega amb petits tresors.
Escrivim aquest post des de Rehoboth Beach, com bé indica el nom, arran de mar i al bell mig de l'estat. Població d'estiueig amb dues estacions: l'hivern desforastat i l'estiu superpoplat. Dit així, recorda certs pobles de la nostra costa i tot plegat espanta força, oi? Bé, una mica sí. Però (ai las!) entre poble i poble, hi ha Parcs Naturals relativament grans, és a dir, zones protegides en què dunes i vegetació diversa fan la seva, alienes als grans edificis, a les botigues de souvenirs i als camps de mini-golf que hi ha a ben poques milles enllà.
Impressiona avançar per la carretera entre hotels i edificis d'apartaments que posen la pell de gallina i, de sobte (literalment, de sobte!), el verd els substitueix, el mar a l'horitzó, i ni rastre de la civilització (bé, una mica sí, que per a entrar als parcs naturals cal pagar entrada...). Dins el parc natural, un cop esquivats alguns grups escolars, el guirigall del poble queda molt lluny, és hora de parlar amb els pescadors del moll, i després, anar una mica més lluny, sortint dels senders, i pujar i baixar dunes seguint les petjades d'animalons misteriosos.
Potser són les ganes boges de fer vacances i viatjar, potser és el contrast entre l'aberració arquitectònica i la bellesa de la natura... sigui com sigui, Delaware ens està agradant i, senzillament, es tracta de passar de llarg de les samarretes "I was in Delaware" i fixar la mirada en el blau del mar, amb el far a l'horitzó. No és tan complicat, oi?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)