Qui no recorda, no oblida.
Qui no oblida, recorda.
Qui recorda, oblida.
Qui oblida, no recorda.
Qui no recorda, no oblida.
Estimo, però no ho recordo.
M'estimen, i no ho oblido.
Mai no cauré en l'oblit.
Màrius Serra, Quiet
dijous, 30 d’abril del 2009
dimecres, 22 d’abril del 2009
per anar fent boca... s'acosta Sant Jordi
Il dit non avec la tête
mais il dit oui avec le coeur
il dit oui à ce qu'il aime
il dit non au professeur
il est debout
on le questionne
et tous les problèmes sont posés
soudain le fou rire le prend
et il efface tous
les chiffres et les mots
les dates et les noms
les phrases et les pièges
et malgré les menaces du maître
sous les huées des enfants prodiges
avec les craies de toutes les couleurs
sur le tableau noir du malheur
il dessine le visage du bonheur
Jacques Prévert
divendres, 3 d’abril del 2009
made in garrotxa
Situació núm. 1. Em desperto tard. Miro per la finestra. Després de dies de pluja, avui el cel està ennuvolat però amb núvols blancs, no grisos. No plou. El prat i les muntanyes tenen aquell verd tan característic de la primavera, fort, llampant. Al prat, un munt de flors han decidit treure el cap, suposo que animades pels litres d'aigua que han caigut aquests darrers dies. I tots els amics encara treballen a comarques barcelonines. Em sap greu xicots, jo em quedo a la Garrotxa.
Situació núm. 2. Avui han inaugurat el túnel de Bracons a dos quarts de cinc de la tarda. Jo no tenia ni idea de l'hora que es feia l'acte, llei de Murphy, a les 16.31, anant cap a Olot a fer encàrrecs, m'he trobat a la rotonda on s'agafa la carretera que porta al túnel. A una banda, manifestants de Salvem les Valls, a l'altra, una colla de gent de les contrades, darrere les tanques protectores fent-la petar amb els veïns i fotografiant a tort i a dret. Al mig, cotxes parats i mossos escampats arreu. Entre crits i rialles, uns s'han manifestat, uns altres han inaugurat el túnel, els dels uniformes han "vetllat per la seguretat" i suposo que n'hi devien haver un parell o tres amb corbata i cotxes oficials que es deuen haver "auto-penjat" alguna medalla. Jo, de tornada a casa, passaré pels camins que uneixen els pobles de la vall, i tot i els 20 minuts que es guanyen per baixar a la capital, segur que m'entristirà veure aquella carretera que de forma maldestra retalla el paisatge.
Situació núm. 3. L'altre dia es va espatllar la ràdio del cotxe. Després de fer gairebé dues hores de cotxe sola, i comprovar el què ja sabia: que sóc incapaç d'encertar dues notes seguides quan em poso a cantar, un cop a Olot vaig anar al mecànic. Deu minutets de feina, mitja hora de xerrera, l'aparell torna a funcionar, els cds els reprodueix sense cap problema, ara bé, a l'hora de sintonitzar, només funciona Ràdio Olot. Segur que el meu mecànic té royalties a l'emisora. "Ràdio Olot, la combinació de música que t'agrada". Bé, no sé si coneixen gaire els meus gustos, avui Vall d'en Bas-Olot, l'he fet a ritme de "seré tu amante bandido" en versió maquinera. A part de protegir el patrimoni medioambiental, el cultural com el tenim?
Situació núm. 2. Avui han inaugurat el túnel de Bracons a dos quarts de cinc de la tarda. Jo no tenia ni idea de l'hora que es feia l'acte, llei de Murphy, a les 16.31, anant cap a Olot a fer encàrrecs, m'he trobat a la rotonda on s'agafa la carretera que porta al túnel. A una banda, manifestants de Salvem les Valls, a l'altra, una colla de gent de les contrades, darrere les tanques protectores fent-la petar amb els veïns i fotografiant a tort i a dret. Al mig, cotxes parats i mossos escampats arreu. Entre crits i rialles, uns s'han manifestat, uns altres han inaugurat el túnel, els dels uniformes han "vetllat per la seguretat" i suposo que n'hi devien haver un parell o tres amb corbata i cotxes oficials que es deuen haver "auto-penjat" alguna medalla. Jo, de tornada a casa, passaré pels camins que uneixen els pobles de la vall, i tot i els 20 minuts que es guanyen per baixar a la capital, segur que m'entristirà veure aquella carretera que de forma maldestra retalla el paisatge.
Situació núm. 3. L'altre dia es va espatllar la ràdio del cotxe. Després de fer gairebé dues hores de cotxe sola, i comprovar el què ja sabia: que sóc incapaç d'encertar dues notes seguides quan em poso a cantar, un cop a Olot vaig anar al mecànic. Deu minutets de feina, mitja hora de xerrera, l'aparell torna a funcionar, els cds els reprodueix sense cap problema, ara bé, a l'hora de sintonitzar, només funciona Ràdio Olot. Segur que el meu mecànic té royalties a l'emisora. "Ràdio Olot, la combinació de música que t'agrada". Bé, no sé si coneixen gaire els meus gustos, avui Vall d'en Bas-Olot, l'he fet a ritme de "seré tu amante bandido" en versió maquinera. A part de protegir el patrimoni medioambiental, el cultural com el tenim?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)