El sedenterisme. La gent no camina. Quan dic no camina, vull dir que NO CAMINA. El primer dia, després d'una dutxa i un sopar d'allò més merescuts, la filla de la dona amb qui m'estic (encara no ho he dit, estic a casa una àvia i la seva filla) em va proposar d'anar a buscar un gelat. I clar, amb l'efecte jet-lag, la inocència que em caracteritza, i l'estat de somnolència agut, per un moment vaig pensar: « calla! l'oportunitat perfecte per fer un tomb, veure el barri, i parlar amb la noia ». Doncs no, amb el pijama posat, vam pujar al cotxe, i vam anar fins al « fast-food » més pròxim on ens van servir uns gelats sense baixar del cotxe. Sabeu aquells posa-gots que tenen tots els cotxes i que acaben servint de magatzems de monedes i klinex? Doncs aquí els fan servir per transportar fast-food des de l'establiment a casa, quan no s'ho foten dins el cotxe.
També amb el tema de caminar, res d'anar al centre de la ciutat, o a l'escola a peu. Ho vaig insinuar, i sort que estaven asseguts perquè si no, haguessin caigut de cul. De fet, avui, d'amagatotis he anat fins al centre a peu (d'acord, 50 minuts, però feia bon temps) i m'he creuat amb 8 éssers vius: 3 homes i 5 gossos.
5 gossos. I és que la gent aquí té molts animals. Gossos, gats i ocells. Totes les cases tenen animals de companyia, i hi ha un munt d'establiments dedicats al menjar d'animals. A la casa on sóc hi ha dos gats i un gos. Dos gats, un gos i una casa tota amb moqueta al terra, una combinació fantàstica.
