Sant Jordi II

"Donc, j'ai l'éternité devant moi.

Mine de rien, ça fait beaucoup.

C'est incalculable, par essence, l'infini. Les scientifiques vous l'expliquent fort bien. On comprend juste que c'est très long. Ça, ce sont les enfants qui le formulent ainsi. En tout cas, dans mon lit sous la terre, cet infini a l'allure d'une perspective effrayante."

Un garçon d'Italie, Philippe Besson

des visages, des figures

per aquells moments de clarividència

en què res res no és blanc ni negre

perquè està molt bé dedicar una tarda de dissabte 

a preguntar sense cercar respostes

i què coi! perquè la cançó mola molt

des visages, des figures

quand vient le petit matin

Quand vient le petit matin
Maman est dans la cuisine
Elle a fais griller du pain
Elle a beurrer des tartines
Fait lui donc un gros bisou
Et di lui Bonjour maman
Met ta serviette a ton cou
Assied toi correctement

(...)

Il faut te brosser les dents, avant de te mettre au lit
Faire un bisous à maman, et lui souhaiter bonne nuit
Elle est un peu fatigué, dormir lui fera du bien
Pour être en pleine santé, quand vient le petit matin

Quand vient le petit matin (jettez un coup d'oeil aux paroles!!!!!!)

Sant Jordi

"Com m'agradaria poder-ne comprar, de silenci, i no em refereixo a comprar una casa al camp rotllo s'hi està molt tranquil aquí i el ca se pot esbravar i poden jugar sense perill les criatures, compres silenci, val, però també compres solitud i avorriment. Comprar només silenci, pujar a l'avió i que els motors no fessin renou, que el bebè del darrere no ploràs, i que el comandant deixàs de dir, el tiempo en barcelona es... bueno, siempre es bueno cony, calla d'una puta vegada joder, que t'agrada més el micro que al quintero un yoyo, comprar silenci per exemple sis euros l'hora, no, pensem en euros, cinc euros l'hora li vaig dir al pintor però no em va entenre, no entenia res."

El misteri de l'amor, Joan Miquel Oliver

La première fois

La première fois, des fois juste en claquant des doigts

La première fois, qui se déclenche malgré soit

votre choix

à vous de faire le choix

avant

aprés

Champs Élysées

...

Qu'est-ce que je ferais si j'étais moins conne?

Qu'est-ce que je ferais si j'étais moins con?

Construçao

Un petit regal que em van fer. A veure què us sembla.

Un cadeau qu'on m'a ofert.

A present.

Construçao, Chico Buarque

je suis comme je suis

Je suis comme je suis
Je suis faite comme ça
Quand j’ai envie de rire
Oui je ris aux éclats
J’aime celui qui m'aime
Est-ce ma faute à moi
Si ce n’est pas le même
Que j’aime chaque fois
Je suis comme je suis
Je suis faite comme ça
Que voulez-vous de plus
Que voulez-vous de moi

Prévert

le tue parole

In questa notte d'autunno
sono pieno delle tue parole
parole eterne come il tempo
come la materia
parole pesanti come la mano
scintillanti come le stelle.
Dalla tua testa dalla tua carne
dal tuo cuore
mi sono giunte le tue parole
le tue parole cariche di te
le tue parole, madre
le tue parole, amore
le tue parole, amica.
Erano tristi, amare
erano allegre, piene di speranza
erano coraggiose, eroiche
le tue parole
erano uomini

Hikmet

primer gelat de la temporada

Doncs això, avui, ja amb sandàlies, m'he menjat el primer gelat de la temporada. Yogurt amb fruites silvestres i... amb Nabucco de fons. 

Yupi!

Pauvre de nous

A ben sariá de poder far
Polidei cansons per sa mia,
Faire bouléguer les fadas
En parlant du vin et des filles.
Ailàs lo monde es tant torbat
Qu'es pas lo temps de pantalhar
Quand tot tòrna en tricharia.

Massilia,

du pain et du beurre

Journée à Barcelone: promenade, marché et repàs au restaurant de la Maison Languedoc.

Produits frais, service impecable, décor joli... mais ce que j'aime le plus de ce resto c'est qu'on serve du pain avec du beurre. Du BON pain avec du BON beurre. Très simple, très bon. Il s'agit d'une belle tradition française qui me rappelle mon enfance, mes vacances en France avec Papa et Maman (et des fois des amis, gourmands eux aussi). Des vancances dans des petits villages perdus au milieu de la campagne, chaque petit village avec une petite place, chaque petite place avec une petite église au millieu de petites ruelles plein de fleurs et des petits restos pleins de charme. Chaque petit resto avec son "menu d'enfant" et... du pain avec du beurre...

Le bonheur, quoi!

Machine à habiter ou Art d'habiter?

Me'n vaig anar fins a París, i vaig pagar 8 euros per l'exposició de l'arquitecte Pol Abraham, contemporani de Le Corbusier però amb idees ben diferents. Després de l'exposició continuo sent fan de Le Corbusier i Abraham no em va convèncer. 

Però a vegades no cal anar tan lluny ni rascar-se la butxaca per gaudir d'una bona exposició i aprendre coses noves. Dijous vaig anar al Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (a Barcelona, davant de la catedral) i vaig veure l'exposició Alison&Peter Smithson, from the house of the future to the house for today. Una exposició clara, senzilla, sense pretencions. Què més es pot demanar?

Em va agradar la dicotomia "machine à habiter" de Le Corbusier contra "l'art d'habiter" del matrimoni Smithson. Em va fer pensar en casa meva, en on i com vivim i em van meravellar les propostes dels Smithson. L'any vinent demanaré una "casa del futur" a Ses Majestats, els Reis d'Orient...

Res, que si teniu una estoneta i esteu pel centre de Barcelona cansats de turistes a dreta i esquerra, deixeu-vos caure pel Col·legi d'Arquitectes, val molt la pena, és entretingut, curiós, i us ajudarà a entendre una mica més el Pop Art.

Comme un lundi

Demà dilluns i encara he de preparar algunes classes... :(

Une petite chanson pour tous ceux qui bossent demain matin! Oui, c'est lundi!

La chanson du dimanche, Comme un Lundi,  merci Hervé ;) 

Ulleres de pasta al Liceu (II)

Sigui com sigui, el concert va ser fantàstic.

Els arranjaments de Coser i Cantar estan d'allò més ben trobats. Respecten els temes originals i els donen més cos. El primer cop que vaig escoltar l'àlbum ja me'n vaig enamorar, i tots els qui els he torturat el CD a casa ho saben d'allò més bé!

Però a part del fet que el material original ja era bo. Al Liceu es va crear un ambient meravellós amb una bona dosi de complicitat i moments molt emotius. Destacar els bisos (com ho han fet mil mitjans) i la secció de vent de la New Royal 4 Quesos Philarmonic Orchestra, amb un fagot amb samarreta de ratlles i ulleres de sol que em va robar el cor. 

Com sempre el més impressionant és allò més natural. Uns quants músics dalt d'un escenari, el del Liceu, tocant amb tota normalitat, passant-s'ho pipa i compartint l'alegria amb el públic. 

P.D. La gent no va parar de fer fotos (per cert, que els flashos, a part de tocar els nassos no devien servir per a gran cosa més) i vídeos, youtube deu estar ple de documents però de moment no m'atreveixo a mirar-los.