Goat Soup

Fa un parell de dies que li estic donant voltes a aquest post i encara no tinc clar com enfocar-lo. La darrera experiència traumàtica (o no, encara no ho sé ben bé) la vaig tenir a classe. Si hi ha algun lector despistat, recordeu que em trobo a Washington, aquella ciutat amb una casa de color blanc a l'altra banda de l'Atlàntic.

Doncs bé, darrerament estic torturant els alumnes amb sobredosis de Mishima, Manel, Roger Mas... i res, vaig fer la gran pregunta, més aviat retòrica: Que escolteu música en català? I una alumna, així, sense avisar, ni anestèsia ni res m'espetega sí, Sopa de Cabra. I jo, Sopa de Cabra? Sopa de Cabra, L'Empordà, El boig de la ciutat...  Sopa de Cabra? Es veu que sí.

Primer de tot, vam haver d'explicar què significava el nom, no cal dir que les cares de la resta dels alumnes eren de foto. I clar, després va caldre respondre si jo escoltava Sopa de Cabra. Ara no, però rotllo magdalena de Proust vaig recordar aquelles Festes del Tura a Olot, el meu primer concert, el primer de tants, pre-adolesent, amb els pares al fons de la plaça esperant-nos en acabar. El walkman aiwa, rebobinant cassettes amb bolis bic...

I l'afició d'aquests dies ha estat recuperar temes i vídeos d'aquella època, cosa que us recomano enèrgicament. El sentiment és estrany, entre nostàlgia i escàndol. Com deia, difícil de decidir.

Per cert, que els "Sopa" es veu que no tenen Myspace...