dijous, 21 d’octubre del 2010

Goat Soup

Fa un parell de dies que li estic donant voltes a aquest post i encara no tinc clar com enfocar-lo. La darrera experiència traumàtica (o no, encara no ho sé ben bé) la vaig tenir a classe. Si hi ha algun lector despistat, recordeu que em trobo a Washington, aquella ciutat amb una casa de color blanc a l'altra banda de l'Atlàntic.

Doncs bé, darrerament estic torturant els alumnes amb sobredosis de Mishima, Manel, Roger Mas... i res, vaig fer la gran pregunta, més aviat retòrica: Que escolteu música en català? I una alumna, així, sense avisar, ni anestèsia ni res m'espetega sí, Sopa de Cabra. I jo, Sopa de Cabra? Sopa de Cabra, L'Empordà, El boig de la ciutat...  Sopa de Cabra? Es veu que sí.

Primer de tot, vam haver d'explicar què significava el nom, no cal dir que les cares de la resta dels alumnes eren de foto. I clar, després va caldre respondre si jo escoltava Sopa de Cabra. Ara no, però rotllo magdalena de Proust vaig recordar aquelles Festes del Tura a Olot, el meu primer concert, el primer de tants, pre-adolesent, amb els pares al fons de la plaça esperant-nos en acabar. El walkman aiwa, rebobinant cassettes amb bolis bic...

I l'afició d'aquests dies ha estat recuperar temes i vídeos d'aquella època, cosa que us recomano enèrgicament. El sentiment és estrany, entre nostàlgia i escàndol. Com deia, difícil de decidir.

Per cert, que els "Sopa" es veu que no tenen Myspace...

4 comentaris:

Montse LUA ha dit...

... jejejjeeee! mai se m'hagués acudit traduïr el nom del grup ;)
Ahh! està molt bé recuperar temes, però a 10.000 kms. i 2 anys i mig de Bcn, això resulta massa emotiu!! :( uuufff.........
PTNSSSSSSS

Alba ha dit...

fes-ho, fes-ho! que el vestuari de l'època no té preu! :)

Salvador Macip ha dit...

Doncs el nom no els hauria de sonar tan malament als anglosaxons, considerant que ve del títol d'un disc dels Stones. Jo no em perdia aquells concerts d'estiu del rock català dels 90... Encara deuríem coincidir en algun!

Alba ha dit...

Ja els ho explicaré això dels Stones! I no t'estranyi que haguéssim coincidit en algun concert, era ben normal anar de poble en poble a escoltar rock català.