Els ciclistes urbans estem força acostumats a què ens desapareguin les bicis. Quan roben qualsevol altra cosa hom se sent violat i incòmode. Quan et roben una bici, t'indignes durant uns segons i després intentes fer càlculs per a saber quan fa que la tens i quan va ser que et va desaparèixer la darrera. El següent pas és despotricar una miqueta contra les màfies instaurades a tots els pobles i ciutats que de nit fan rondes i que impúnament recullen bicis aquí i allà. Finalment, a peu cap a casa, t'entra el gran dilema: i ara què? on aconsegueixo una altra bici? i el més important: quan em gasto amb el proper candau, car a vegades és la despesa més important de tot plegat.
Per cert, la pel·li, molt xula.
3 comentaris:
Carai Alba, quina put....!!!
Entenc la frustació i impotència, però com dius... no hi ha res a fer........
Espero q la setmana vagi millorant i et desitjo el millor!!
ÀNIMS..............
Desde un ciclista experimentat en robatoris nomes et puc dir que intenta trobara-ne una altre de ven barata i bon candau.
PD Si vols pots fer servir la meva bici
Jo creia realment que Sabadell era una ciutat tranquil·la en aquest aspecte...
Ja saps que la meva tb està a la teva disposició mentres no l'estigui fent servir ;) Creu els dits pq me la trovi quan hi torni!!
Publica un comentari a l'entrada