dimarts, 5 de juny de 2012

Delaware?

"Delaware? I què hi vas a fer a Delaware? Però si no hi ha res, allí!"

A vegades, en aquests llocs on "no hi ha res", al final no s'hi troba, certament, res de res; però d'altres vegades, buscant, buscant, s'ensopega amb petits tresors.

Escrivim aquest post des de Rehoboth Beach, com bé indica el nom, arran de mar i al bell mig de l'estat. Població d'estiueig amb dues estacions: l'hivern desforastat i l'estiu superpoplat. Dit així, recorda certs pobles de la nostra costa i tot plegat espanta força, oi? Bé, una mica sí. Però (ai las!) entre poble i poble, hi ha Parcs Naturals relativament grans, és a dir, zones protegides en què dunes i vegetació diversa fan la seva, alienes als grans edificis, a les botigues de souvenirs i als camps de mini-golf que hi ha a ben poques milles enllà.




Impressiona avançar per la carretera entre hotels i edificis d'apartaments que posen la pell de gallina i, de sobte (literalment, de sobte!), el verd els substitueix, el mar a l'horitzó, i ni rastre de la civilització (bé, una mica sí, que per a entrar als parcs naturals cal pagar entrada...). Dins el parc natural, un cop esquivats alguns grups escolars, el guirigall del poble queda molt lluny, és hora de parlar amb els pescadors del moll, i després, anar una mica més lluny, sortint dels senders, i pujar i baixar dunes seguint les petjades d'animalons misteriosos.




Potser són les ganes boges de fer vacances i viatjar, potser és el contrast entre l'aberració arquitectònica i la bellesa de la natura... sigui com sigui, Delaware ens està agradant i, senzillament, es tracta de passar de llarg de les samarretes "I was in Delaware" i fixar la mirada en el blau del mar, amb el far a l'horitzó. No és tan complicat, oi?


4 comentaris:

Marc Duran Franci ha dit...

S'ha de reconèixer que estàs ben filosòfica! Gaudeix de les teves vacances!

Alba ha dit...

Marc! Amb filosofia o sense, això de fer vacances és meravellós!

Clidice ha dit...

Potser el creixement vertical, al que ens han acostumat a tenir com a horrible, és l'única solució a la preservació del medi. Vénen ganes de venir-hi!

Alba ha dit...

El "creixement vertical" en si no és horrible (al contrari!), molt probablement és l'única solució a la preservació del medi i, de fet, en sóc una gran defensora. El que m'espanta són les poblacions "fantasma", sovint arran de mar, que només estan actives tres mesos l'any...