dimecres, 9 de maig de 2012

Capcigrany o capsigranys!

Des de Washington també ens volem apuntar a la iniciativa aPARAULA'm que hem descobert gràcies a un petit homenatge que Salvador Macip ha fet al mestre Albert Jané.

Sense pensar-hi gaire, he decidit apadrinar el mot CAPSIGRANY (que, per cert, sempre he escrit amb c, com recull, amb s i amb c, l'Alcover-Moll).

"Mira que n'ets de capcigrany!", "Sou una colla de capcigranys!", "Tros de capcigrany!". No sé ben bé on la vaig escoltar per primer cop (o llegir, no m'estranyaria que la descobrís entre les pàgines de Cavall Fort), però la faig servir força, fins al punt que els meus alumnes també la utilitzen. Si us trobeu una colla d'estudiants americans cridant "capcigrany!" pels carrers de Barcelona, ja sabeu on l'han apresa.

I, sens dubte, un bon moment, també, per recuperar aquest iniciativa del projecte Estanislau Verdet, amb algunes idees per insultar en català (és la versió auto-censurada... a veure si dura!).





*****


Actualització. un cop publicada l'entrada, he recordat un altre mot que es mereix ser apadrinat: mestretites. Bé, la deixem per a la propera...


2 comentaris:

Salvador Macip ha dit...

Capsigrany, sí! Un insult molt bo. Aquesta sí que la faig servir de tant en tant. El món està ple de capsigranys! ;)

Alba ha dit...

... i de gallimarsots! ;)