Ens van acollir en granges i cases particulars, vam compartir el dinar amb pescadors (recordeu l'orca Ulisses a Barcelona, doncs això!), vam menjar tauró fermentat, ens va atacar un estol d'ocells que ni a les pel·lícules de Hitchcock, ens vam banyar en aigües gèlides i també extremadament càlides, però sobretot, vam descobrir una cultura i una societat molt especials. Amables, acollidors, respectuosos i amb una consciència i un sentit de la responsabilitat extrems.
Potser per manca de personal, als establiments ben sovint no hi ha cap mena de control, ni tan sols a l'hora de pagar: llista de preus, datàfon, i apa, t'espaviles. La mainada (bé, els nadons), els deixen dins els cotxets a la porta de botigues i cafès. Només a Reykjavik ens ha passat d'entrar a una botiga de discos i que ens facin passar a la "rerabotiga" amb una màquina de cafè, plena de sofàs i de reproductors de discos amb auriculars; que ens deixin allí un parell d'hores, xarrupant un "espresso" amb una pila de cds per a què els escoltem i, que si alguna cosa ens agrada, els ho diguem. "Viu i deixa viure", que es diu.
Probablement totes aquestes qualitats han permès que passés tot el que ha passat aquests darrers mesos -de fet, amb Besti Flokkurinn crec que alguna cosa es començava a moure i el que va començar com una "broma reivindicativa" van acabar guanyant les eleccions-. Davant d'una crisi de cavall, els ciutadans s'han alçat i han dedicat molta energia a denunciar els que l'havien causada, però també a tirar endavant, i de fet, l'han feta ben grossa: on s'és vist un país que elegeix democràticament (qualsevol ciutadà s'hi podia presentar) una comissió per a redactar una constitució nova?
Altra vegada els islandesos ens han sorprès (molt positivament!). Esperem tornar-hi ben aviat, i veure amb els nostres ulls com estan les coses. De moment, diumenge vinent en podrem fer un petit tast.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada