dilluns, 24 d’octubre de 2011

La Iaia fa les Amèriques

Fa unes setmanes que els tinc en boucle a l'ipod. A casa, al vespre, sovint sonen a la cuina a l'hora de preparar el sopar i, a la llarga llista de gent que s'han posat a la butxaca, els amics de La Iaia ara hi poden afegir personal australià, francès i americà. El pobres no entenen res, però tallen ceba amb "Declaració de principis", saltegen verdures entre barrets vermells i paren taula amb "L'home que passa" de fons.


La Iaia - "Jo vull ser la meva iaia"

La Iaia van ser protagonistes de la nostra banda sonora d'aquest estiu. Els vam poder veure a Banyoles (en un concert en família), amb un reguitzell de iaies del Pla de l'Estany que inicialment no sabien qui o què anaven a escoltar i van acabar dempeus, emocionades. Vam repetir a Barcelona, davant de la platja, vam assistir a algun llançament d'ulleres, i a cada concert el mateix ritual: de l'escepticisme inicial, a l'emoció col·lectiva.

Ara han tret disc nou: Les ratlles del banyador. De música no hi entenem gens, però el cert és que ens agraden molt. Com les castanyes, moniatos, carabasses i altres fruits de tardor, els hi trobem caràcter, no sabem si són aptes per a tots els gustos, però tenen alguna cosa que els fa acollidors, un punt nostàlgics i un xic entremeliats.




Res, que val la pena comprar el disc o, vosaltres que podeu, anar-los a veure en directe, que imaginem que es faran un fart de fer concerts. Si tenen previst creuar l'Atlàntic, feu-nos-ho saber, que ja els volem tornar a veure!