Es tracta d'una nau comercial de proporcions extraordinàries on la gent va a fer la compra... a l'engròs (en tots els sentits). Passadissos quilomètrics amb productes de marques conegudes en paquets del mateix tamany, que els clients posen dins de carretons també enormes.
Els preus és, probablement, l'única cosa reduïda que s'hi troba i, probablement també, un dels grans reclams del lloc. Ja he comentat més d'una vegada que el Renaixement, per aquestes terres, va passar de llarg, i que això de construir i crear a mida humana no ho tenen gaire clar, supermercats com aquests en són un dels exemples més clars.
Pots de llevat que deuen fer més d'un quilo (normalment es venen en sobrets de 8grs.), paquets de sucre d'uns cinc quilos, trossos de formatge de quilo llarg, ampolles de llet proporcionals a les capses de cereals XXL, etc. Tot un espectacle.
I al cor del laberint, per als llaminers europeus, una muntanya de pots de Nutella al costat, però, d'una d'igual de mantega de cacauet.
Ah, i sí, és octubre però si algú vol començar les compres nadalenques... de bonus track, un parell de fotos: boles per a decorar tots els arbres del veïnat i... un Pare Noel d'aquells que es posen a la teulada i de nit s'il·luminen. Welcome to #kitschland.
4 comentaris:
Recordo la meva priemra experiència a un Costco que hi havia als afores de Washington (potser era aquest?). Se'm van qeudar els ull com plats!
sí, és força impactant! per cert, no sabia que havies estat a Washington (al final passaran més catalans per aquí que per NYC!)
Ai, no havia tornat mai a mirar els comentaris. Sí, tres mesos a Bethesda a meitats dels 90, fent feina als NIH. A NYC vaig estar-hi més! :)
hehehe... catalans al NIH, tot un clàssic! :)
Publica un comentari a l'entrada