divendres, 13 de maig de 2011

exàmens finals


Es diu allò que: "Els professors intentem ensenyar i acabem aprenent dels alumnes"... Jo intento ensenyar un munt de coses als alumnes i, la veritat, tinc la sensació que d'aprendre, aprenen molt. Ara bé, amics, resulta que quan treballes amb persones, si hi poses una miqueta d'interès, tu també aprens un munt de coses, siguis professor, infermer, bomber, o paleta. N'estic segura. El tema no crec que sigui ser professora, sinó tenir interès i curiositat pel què t'envolta.

I aquesta setmana, corregint exàmens, he rebut una bona lliçó. He passat la tarda llegint pàgines farcides de referències als Països Catalans, a la nostra llengua, a la nostra música, a la nostra història, als nostres artistes, a les nostres arrels... sense complexes ni manies. Amb una normalitat com només tenen els que han nascut i crescut fora d'aquest tros de terra al nord-oest del Mediterrani. I és que massa sovint, són la gent que han descobert la nostra cultura de grans, els que la viuen amb més normalitat, sense qüestionar-se jerarquies socioculturals.

Parlen d'un territori trans-estatal, amb uns elements culturals i un univers comú, i omplen pàgines de formatge de Maó, Ovidi, Antònia Font, pa amb tomàquet, Jaume I, Guastavino, vi del Priorat i del Nord de Catalunya... tot al mateix sac. Algunes d'aquestes coses no els les he ensenyades jo, però jovenalla encuriosida, s'han llençat a investigar i a buscar a internet, a les botigues i a restaurants de la ciutat. De fet, com molt bé diu un dels alumnes, la cultura catalana no es pot aprendre, s'ha d'experimentar (crec que això passa amb la cultura catalana i en totes en general). 

Acostumats, com estem, a dir amb la boca petita que som catalans, a haver de fer una mica de pedagogia cada cop que viatjant ens pregunten d'on som, la veritat és que aquests moments de normalitat cultural són un petit privilegi.

I acostumats, també, a viure en un territori fragmentat: el País València queda molt al sud; les Balears, ui! hi ha el mar; i no parlem de tot el que queda Pirineus enllà... els mitjans sovint els ignoren i els mapes semblen puzzles inacabats... per tot plegat, aquest recorregut per l'univers cultural català de mans d'uns catalanòfils de l'altra banda de l'atlàntic, és un luxe, un recordatori i una petita lliçó.

Us recomano aquest blog, amb textos dels protagonistes d'aquest post. Al setembre vam començar amb "Hola, com et dius?" i mireu tota la feina que hem fet. 



2 comentaris:

Montse LUA ha dit...

Alba... molt rebé tot el q fas..... i el q fan els teus alumnes!!
Per cert! vaig escriure un comentari en el blog però sense cap feedback per part de l'autor de l'entrada :(
Well..... endevant!
Una abraçada!!

Alba ha dit...

hola! ja ho vaig veure, moltes gràcies... parlen durant hores dels comentaris que reben i són un desastre a l'hora de respondre... ai! Una abraçada!