dilluns, 14 de febrer de 2011

Miracle a Twitter

Des que ens coneixem, entre els tres hem viscut a gairebé una dotzena de països i tres continents diferents. De fet, jo no sabia que havien tornat a la seva Anglaterra natal, ni ells sabien que jo havia creuat l'Atlàntic.

Són d'aquells amics amb qui et veus molt de tant en tant, però quan et trobes, enlloc de posar-te al dia del què has fet els darrers mesos (o anys), els comentes que justament ara acabes de sortir del cinema d'anar a veure The King's Speech, i que King Firth (com l'anomena una altra amiga) està espectacular (of course!). Bé, com si us haguéssiu vist el dia abans. I després de repassar lectures, pel·lis i darrers descobriments us acomiadeu, de la mateixa manera que us heu saludat, sabent que passaran mesos (o anys), però com si tinguéssiu previst veure-us la setmana entrant.

En tinc uns quants d'aquests amics, repartits per aquí i per allà, i tot i veure'ls poc, els considero bons amics. De fet, els posaria tots junts al vol 815 d'Oceanic Airlines, i apa, a veure què passa!

Doncs això, miracles de la tecnologia, avui, via twitter, un d'ells ha informat a la parentela que estava fent la motxilla per visitar Washington. Washington DC? que li he preguntat jo. Doncs sí. I amb quatre tuits n'hem tingut prou per quedar a finals de setmana.

Aquesta vegada ens trobarem a terres americanes. Repassarem lectures, pel·lícules i darrers descobriments i, després, com si res, fins a la propera (el 2012, o 2013, o...).