Un instant de debilitat

Anthony’s, Italian Coffee House. Italian Market, Philadelphia. 

A Washington tenim poca influència europea, la ciutat la van dissenyar els francesos, però ni tan sols arquitectònicament recorda el vell continent. Una mica sí, pels grans boulevards, però poca cosa més. De fet, és la capital americana, no sé per quins set sous hauria de tenir influències europees, però tot i que sóc molt conscient que si he vingut als Estats Units no és per menjar pa amb tomàquet i fuet, una té els referents que té, som animals d’hàbits i fa gràcia recuperar els gustos i les olors familiars. Per això m’ha fet tanta il·lusió trobar el primer cafè amb gust de cafè de tota la vida en un bar del mercat italià de Filadèlfia. No es tracta de cap cadena cafetera, ni hi ha esnobs amb macs (de fet jo sóc l’única), al contrari. Un gran finestral, barra de fusta, terrassa ocupant la vorera, taules petitones de marbre (de les que belluguen), cafè, pastes i poca cosa més. Un cafè curt, amb escuma, tassa blanca, amb platet i cullereta... i la prova final, el gust: ni massa aspre, ni aigualit. Ara només estic esperant que passi el Tony Soprano per aquí, i em caurà una llàgrima d’emoció.