dijous, 7 d’octubre de 2010

Tardor a DC

Ha arribat la tardor (finalment!). Màniga llarga, pluja, i Sigur Rós. La triologia de cada octubre. Quin gran invent això de la tardor i la primavera! No sóc cap entusiasta de la calor, l’hivern no em desagrada, però és cert que al final trobo a faltar més hores de llum. Per això les estacions transitòries m’entusiasmen tant.

Després de la monotonia estival, la bogeria dels canvis de temps, la baixada progressiva de les temperatures i el canvi de color dels arbres són molt benvinguts. La tardor em recorda el joc aquell a què jugàvem de petits, els gronxadors tipus balances, amb dues persones assegudes a cada extrem, ara puges, ara baixes, ara puges, ara baixes... Tots recordareu que el millor moment no era estar a dalt o a baix, sinó pujar i baixar, passar d’un extrem a l’altre, era qüestió de segons, però ara semblava que volaves, adés que queies al buit (suposo que era el més semblant a llençar-se en paracaigudes, apte per a galifardeus).

Doncs això, la tardor és època de transició, de la calor, al fred. Un secret: sovint, les fases d’incertesa i canvi són les més divertides.



*si voleu veure el vídeo us enviaran a youtube, feu l'esforç, val la pena

Al novembre, Jonsi a DC. Hi serem.

1 comentari:

Montse LUA ha dit...

Alba... gaudeix molt de les fulles grogues, carbasses i mil colors.... trepitja-les x mi!! q aquí el q més trobo a faltar és just aquesta època de l'any.....
PTNSSSSSSSS