dimarts, 19 d’octubre del 2010

segon instant de debilitat :)

Dilluns a la tarda, a la cua del super, esperant per pagar. Ipod posat, xafardejant els cistells dels altres clients, i de cop, sense avís previ, allí, davant meu, dos metres de caixer, de bona planta -que diria l'àvia-, amb un somriure d'orella a orella, barba pelroja i davantal verd. Hi, how are you today? iogurts, cling, formatge, cling, mongetes, cling, tomàquets, cling, xocolata, cling... i jo embadalida, observant amb quina elegància anava escanejant els productes, imaginant la nostra futura casa davant del llac, mobles de fusta, llar de foc, porxo, banc, i -oblidant el meu escepticisme criaturil, ja no venia d'aquí-, vuit nens, vint-i-quatre néts, gots de vi veient la posta de sol... next in line! i no sé com ja era al carrer, carregada amb queviures, enfilant el camí cap a casa.

5 comentaris:

Salvador Macip ha dit...

Espero que aprofitant la badada no t'hagi estafat amb el canvi ;-). Si no et fa res, linkaré aquest post al meu blgo demà.

Alba ha dit...

linka, linka... :)

només falta que el noi sigui del Pallars i la propera vegada que vagi a comprar em sorprengui amb un... "by the way, tu ets la del blog, oi?"

Lluís Bosch ha dit...

Aquesta mena de lapsus són habituals, em temo. Salut des de la Cerdanya, que no és ben bé elPallars.

m. ha dit...

És genial quan el cap decideix fer un stand by pel seu propi compte, i adonar-te'n uns segons més tard que no sempre ho controlem tot, i com, de manera quasi automàtica, se'ns dibuixa un somriure a l'instant :)

Alba ha dit...

Són habituals i molt sans! I caminar amb un somriure d'orella a orella per aquestes terres, on sembla que tothom faci tard als llocs, és fantàstic! :)