Sempre en diumenge. Pels volts de les sis de la tarda. Quedem per berenar. Només nenes. Litres de te i de cafè. Pastissets dolços i salats. Tothom porta alguna cosa. Xerrem, riem, xerrem, riem, intercanviem receptes, buidem el pap, i a les nou a casa. Vam començar un cop al mes, ara cada cop ho fem més sovint. Són tres hores per fugir dels llibres, les tesis i les preocupacions acadèmiques. Una catarsi col·lectiva a la que intentem no faltar. Així de simple, així de sa, així de bo.
2 comentaris:
…sona molt bé. S'ha de recuperar els berenars.
ostres, i tant! ;)
Publica un comentari a l'entrada