Reykjavík-Akureyri

A quarts de set comença a sortir el sol, deixo la motxilla a l'estació d'autobusos i me'n vaig a descobrir la capital islandesa. Al vespre agafaré una avioneta fins al nord de l'illa, però de moment tinc unes hores per passejar pels carrers de Reykjavík i empapar-me d'aire « cosmopolita », pel què he llegit i m'han dit, les properes setmanes la civilització quedarà una mica lluny.

Boira, vent i fred. M'he descuidat el gorro a casa i les meves orelles són molt delicades. Primera despesa del viatge: un gorro de llana, en el moment de la compra no en sóc conscient, però serà el meu gran company de viatge.

Reykjavík té dos carrers principals, paral·lels a la línea de la costa on es concentren cafès, restaurants i sobretot, botigues. Totes les botigues són firmes islandeses, no veig cap Benetton, Zara, Mango. A més, hi ha un cafè (on es troben espressos i capuccionos de veritat, i on no es pot fumar!) a cada cantonada. La primera impressió és molt bona, em sembla que Islàndia m'agradarà molt.

Fa fresqueta, noto el cansament i la manca de son. A mitja tarda vaig fent cap a l'aeroport, em pregunten el nom: Alba, el noi el tecleja a l'ordinador, imprimeix un paperet minúscul, es veu que és la targeta d'embarcament, i em dirigeixo a la porta que dóna a la pista d'aterratge. Ens criden per megafonia, i passem d'un en un, una avioneta d'hèlix ens portarà a Akureyri, la capital del nord del país.

El viatge és magnífic. Sobrevolem l'illa, volcans, muntanyes, glaceres i un munt de colors que no sabia que podia tenir la terra. Arribem a Akureyri encara de dia, l'aeroport està a quatre quilòmetres de la « ciutat » (15.000 habitants) que faig a peu. Nit a una guesthouse, demà cap a l'alberg.