diumenge, 29 de juny de 2008

Coses que m'agraden del Canadà (so far)



La gent es lleva amb les gallines, ben d'hora, esmorza, va a l'escola, dina a les 12 i sopa a les 6. Després es té temps per passejar, llegir, treballar, mirar la tele, etc. I a les 11 al llit. El dia queda d'allò més aprofitat i es va a dormir amb la digestió feta.

El verd. Boscos, boscos, herba, gespa, llacs, boscos, arbres. Fins i tot al centre de Toronto hi ha espais verds i carrers amb gespa que es pot trepitjar. Sí! perquè aquí plou, i la gespa es pot trepitjar, no és una espècie en vies d'extinció com a casa nostra. Exòtic, oi?

El cafè. Un noi canadenc, quan preparava el viatge em va dir: enlloc trobaràs cafè millor que a Guelph. I jo, sí, clar, segur! Pensant en el cafè italià i amb llagrimes als ulls quan m'imaginava els gots de vuit litres plens d'un ungüent marronós d'allò més sopistós que comercialitzen per terres americanes amb el nom de cafè... Doncs bé, he de dir que els qui busquin els « cafès americans », tranquils, que a totes les cases tenen cafetera elèctrica que treu aigua de canal. Però per als adictes als expresso, no patiu, podeu venir al Canadà sense problemes. Fa uns anys que s'han posat de moda els « cafès europeus »: bars on serveixen expressos i derivats (lattes, capuccinos, etc) i són una meravella. Molt millor que molts cafès d'alguns bars catalans... Del cafè, els més freakes n'han fet una religió, i la veritat és que en només quatre dies, puc dir que he pres alguns dels millors cafès de la meva vida.

L'amabilitat dels conductors d'autobús. Els conductors d'autobús són d'allò més simpàtics i amables. T'indiquen quina ruta has de fer, on has de baixar, són molt flexibles amb el tema tiquets (avui no he pagat) i si els ho dius, paren i obren les portes a qualsevol punt del circuit encara que no hi hagi una parada. Igualet, igualet que a Barcelona.