dimarts, 1 d’abril de 2008

Ulleres de pasta al Liceu (II)

Sigui com sigui, el concert va ser fantàstic.
Els arranjaments de Coser i Cantar estan d'allò més ben trobats. Respecten els temes originals i els donen més cos. El primer cop que vaig escoltar l'àlbum ja me'n vaig enamorar, i tots els qui els he torturat el CD a casa ho saben d'allò més bé!

Però a part del fet que el material original ja era bo. Al Liceu es va crear un ambient meravellós amb una bona dosi de complicitat i moments molt emotius. Destacar els bisos (com ho han fet mil mitjans) i la secció de vent de la New Royal 4 Quesos Philarmonic Orchestra, amb un fagot amb samarreta de ratlles i ulleres de sol que em va robar el cor. 

Com sempre el més impressionant és allò més natural. Uns quants músics dalt d'un escenari, el del Liceu, tocant amb tota normalitat, passant-s'ho pipa i compartint l'alegria amb el públic. 

P.D. La gent no va parar de fer fotos (per cert, que els flashos, a part de tocar els nassos no devien servir per a gran cosa més) i vídeos, youtube deu estar ple de documents però de moment no m'atreveixo a mirar-los.