dimecres, 27 de febrer de 2008

la senyora Dolors

Visita al metge de capçalera. Dos dies més de silenci, pastilletes i xarops però una visita d'allò més divertida.

Només arribar m'he trobat al metge i a la recepcionista davant de la porta del lavabo lluitant contra el forrellat amb unes tisores. "Poca broma que a dins hi ha una senyora" m'ha dit quan m'ha vist mirar-los amb uns ulls com unes taronges. "No es preocupi Dolors que la traurem d'aquí". Un altre intent de desmuntar el pany. El metge, amb gestos em fa entendre que la senyora Dolors és baixeta, camina ajupida i ja té uns quants anys. Un altre cop de tisores. "Òstia, això sí que té mala pinta..." se li ha escapat al metge. Ens hem mirat, i als tres ens ha agafat un atac de riure. "Tranquil·la, Dolors, tranquil·la". I vinga riure. 

Al cap de cinc minutets provant tisores, obre-cartes, i mil estris més, al final s'obre la porta. A l'altra banda, la senyora Dolors, amb la bossa a la mà que se'ns queda mirant "No, si jo traquil·la ho estava, he pensat, ja et trauran, ja. Moltes gràcies, bon dia tinguin." I se n'ha anat.